Els tipus planetaris

L’art de la fisonomia te arrels molt antigues que es perden en la memòria del temps. Fruit de l’interès per interpretar la psicologia de la personalitat, aquesta arriba a als seus moments de millor precisió quan es conjuga amb la simbologia astrològica d’orientació psicològica. Abans de l’aparició de la Morfopsicologia, als anys 30 del segle XX de la mà del Dr. Corman, era una de les fórmules fisonòmiques més precises. Tot i que no és una tècnica ni un sistema en si mateixa, es una aproximació valuosa i certera de la morfopsicologia del rostre.

Els Tipus Planetaris o Mitològics, son un pont entre les dues ciències holístiques, la Morfopsicologia i la Astrologia psicològica. Un pont que ha existit sempre, però que ha quedat malmès per l’escepticisme imperant de les ciències exactes, tan geloses de la seva precisió vers el control de la matèria que sovint perden el sentit vers la sensibilitat humana, imprecisa e irracional.

La realitat dels Tipus Planetaris, tot i que imprecisa, queda comprovada avui dia per la explicació racional que dona la Morfopsicologia, unint una visió lògica i holística de la lectura del rostre. En res es basa la Morfopsicologia de la Astrologia, es a dir, la Morfopsicologia no necessita per res de la Astrologia ni s’inspira en ella. Però curiosament es confirmen mútuament en les seves conclusions, ja que coincideixen en la mateixa visió lògica i a l’hora holística del saber. Una visió Jupiteriana del saber de la qual esta mancada actualment la humanitat.

La descripció dels Tipus Planetaris s’entén millor si els emparentem per parelles d’oposats, seguint la següent estructura en la que incloem a la Terra com a oposat-complementari de Mercuri que normalment en la astrologia te un caràcter neutre.

TERRA  –  MERCURI

El tipus terrestre és un tipus pesat totalment orientat a les necessitats materials i als treballs manuals, es un constructor de gran resistència física. En oposició al tipus pesat i flegmàtic de Terra, tenim al lleuger Mercuri de “peus alats” ràpid i àgil de pensament i moviment. Orientat en satisfer una curiositat insaciable.

 

 

MART  –  VENUS

En aquesta oposició entre el tipus viril i agressiu de Mart i el tipus femení sensible i sensual de Venus, tenim una clara al·lusió als rols de gènere. Tot i ser dos tipus absolutament polaritzats tenen en comú el desenvolupament preeminent de la vida instintiva-afectiva. Son sers d’instints i olfacte (intuïció), poc avesats al pensament racional.

 

 

 

 

JÚPITER  –  SATURN

Aquesta oposició es caracteritza per la tendència a la expansió de Júpiter i la tendència a la retracció i a la imposició de límits de Saturn. Representació de les lleis fonamentals de la Morfopsicologia; Expansió-Dilatació / Retracció-Interiorització. Lleis que s’inspiren en la dinàmica elemental de tot esser viu; necessitat de expansió com a moviment cap a fora per cercar aliment i necessitat de retracció i establiment de límits per a protegir-se. Mentre el Júpiter idealista busca adherir-se a les lleis universals com aliment espiritual, el Saturn pragmàtic crea les estructures de les institucions que governen les lleis dels homes.

 

SOL  –  LLUNA                         

La dualitat Sol – Lluna representa les dues formes d’expressió i experimentació de la imaginació i la creativitat. En Morfopsicologia es contempla com a dues formes d’expansió cerebral una activa i amb tendència a la exteriorització i l’altre passiva amb tendència a la interiorització. En la Astrologia el Sol representaria la expressió creativa del ser, mentre la Lluna representaria el refugi interior on la imaginació es fecunda en fantasia i Morfeu obre les portes del subconscient.