Astrologia ¿Ciència predictiva o art endevinatori?

Pot ser hauríem de començar dient que en l’astrologia no s’endevina res. La confusió entre endevinació i pronosticació és enorme, i aquest és un dels problemes que tenim. En el passat ressent la tipologia clàssica del client d’un astròleg era la d’aquell que desitjava que li diguessin el futur: amor, sort, negocis, etc… I si en el preu vènia alguna cosa sobre el caràcter molt millor, aquesta solia consistir en quelcom així com en un receptari de cuina: “Ets Geminis = ets versàtil, intel·ligent i capaç d’expressar-te”. El receptari de vegades encertava, dient al client el que ja sabia, i de vegades no, de manera que s’anava posant l’astrologia en dubte. Aquesta situació és normal, tenint en compte com ha quedat l’astrologia en la majoria de països d’Occident després del Renaixement.

La situació actual és ben diferent, a partir dels anys 60 a Anglaterra i als Estats Units, l’astrologia va tenir un espectacular ressorgiment. Les raons d’aquest canvi venen d’un creixent interès per l’astrologia seriosa i professional, junt amb l’afany d’investigació de forma rigorosa i científica.

Durant el segle XX es va gestant el naixement d’una astrologia renovada, molt influenciada pel pensament científic modern i la psicologia emergent. Aquesta renovada astrologia poc a poc va anar distanciant-se d’aquella astrologia determinista els interessos de la qual s’orientaven prioritàriament cap a l’endevinació i els esdeveniments externs.

Tot aquest procés ha aconseguit fer caure enormes barreres, fonamentalment les de la ignorància i la superstició en què estava ficada l’astrologia. Una de les eines que més han ajudat, ha estat sens dubte l’ordinador, amb la utilització de programari específic i computació estadística, la revolució ha estat total. Ara entre els clients d’un astròleg es poden trobar des d’una model a metges, artistes, programadors, empresaris o polítics. Consultar-los ja no és quelcom sospitós ni una forma d’evitar les decisions vitals.

A excepció d’Alemanya, país del qual han sorgit moltes escoles d’estudis, en la resta de l’Europa continental no hem avançat molt, si bé la situació ja no és la que era a principis de segle XX. La gran massa de població encara no sap que l’astrologia no és un art endevinatori. En aquestes arts, per utilitzar-les seriosament, cal posseir i practicar una capacitat especial, que no tothom té. Aquesta pot ser bolcada cap a les cartes del Tarot, la bola de vidre o al sistema que li resulti més fàcil a l’iniciat. D’aquestes capacitats, autènticament artístiques, en resulten endevinacions, però aquests mètodes estan en total contraposició a la predicció astrològica.

L’astrologia es basa en l’estudi i observació de les posicions planetàries segons el Zodíac, tropical o sideral. D’elles es treuen conclusions, que es poden aplicar en casos posteriors sense la mediació d’arts o capacitats especials. Aquestes conclusions es poden estudiar i portar a la pràctica per qui les conegui. Dit d’una altra manera; qualsevol pot ser astròleg en la mateixa mesura que pot ser metge o advocat.

La predicció en l’astrologia, és semblant en funcionament a la meteorologia. A partir de les conclusions es pot obtenir prediccions, però no només sobre el futur, ja que per exemple, en el cas de l’astrologia psicològica ens interessa més el passat i el present. Ambdues ciències comparteixen el problema que no coneixem bé totes les lleis i elements que hi intervenen i de vegades indubtablement es falla en la previsió si es vol fer un pronòstic molt estricte quan les eines no ho permeten. Però més enllà dels pronòstics, l’orientació psicològica que s’obté amb l’astrologia es fonamenta en potenciar la capacitat individual de prendre les pròpies decisions en la direcció més apropiada per al procés evolutiu individual i col·lectiu. Respectant el lliure albir dins les pautes determinades pels cicles cosmològics de la nostre naturalesa.