Gaudí es un home dedicat a la seva obra (ascendent Verge i Sol a Casa 11) i a la seva família (Sol a Càncer). La seva és una obra carregada d’un impuls pioner i valentia (Mart conjunció ascendent) necessàries per a fer quelcom nou i original (Trígon Mart amb Urà, Saturn i Plutó en conjunció a Taure) característic de la obra de Gaudí, que a més de ser original
demostra un gran domini dels materials i tècniques de construcció (Terra es l’element dominant). Però aquest impuls pioner i aquesta dedicació laboriosa a la seva obra, està totalment lligat al vincle amb la família i al manteniment i cura de la de les seves necessitats (Sol a Càncer). La seva és una família de menestrals d’origen humil, acostumada a les dures exigències laborals d’aquells temps i que havia tingut una vida plena de tragèdia. Els seus pares arriben a tenir cinc fills dels quals dos moriran tan joves que Antoni, el petit, no els arribarà a conèixer. Tan la germana gran com ell neixen amb la salut delicada. Antoni passarà una joventut solitària i retreta a causa de problemes reumàtics que l’acompanyaran tota la vida. Però amb molts esforços aconsegueixen que els dos fills barons arribin a cursar estudis superiors a Barcelona. Els pares s’ho han venut tot per mantenir els fills estudiant a Barcelona, però Antoní aviat comença a guanyar diners fent diferents treballs als tallers de la ciutat on aprèn tota mena d’oficis, des de la orfebreria al treball amb guix, al mateix temps que estudia arquitectura a la llotja. Gràcies a la millora econòmica que Antoni aconsegueix, els pares es traslladen a viure a Barcelona on compartiran pis amb els seus fills.
Però la desgracia aviat truca a la porta. Francesc, el germà d’un any més gran que Antoni i que semblava ser la promesa de la família, mor de forma sobtada i de causa desconeguda pocs anys després de llicenciar-se en medicina. Dos mesos després mor la mare amb 63 anys, a penada i afligida per la mor del fill.
Des de aleshores l’Antoni viurà en companyia del pare. Els queda només la germana gran, la Rosa, que mal casada amb un músic bohemi i massa bevedor, aviat es abandonada pel marit amb una filla, la Rossita. La germana desolada i malaltissa, acabarà morint als 35 anys, deixant una filla òrfena de tres anys, de la que es farà càrrec el tiet Antoni.
Quan analitzem la relació entre l’ascendent Verge i el signe solar Càncer en la carta natal d’Antoni Gaudí, veiem com la seva actuació en el mon (ascendent) amb una marcada tendència d’autoafirmació (Mart conjunció ascendent) es guiada per un propòsit vital de cura i protecció de la família, els sers més pròxims i el vincle amb el lloc de pertinença (Sol a Càncer). Aquesta és una relació fluida, marcada per un aspecte sextil que es nodreix mútuament. Però a més a més la participació de Gaudí en el modernisme, està vinculat a aquest Sol a Càncer que es manifesta a través de la Casa 11 (cúspide de la Casa 11), la casa de les amistats i projectes vinculats a ideals socials, la casa d’aquari. Gaudí és la icona de la innovació i la originalitat dintre del modernisme, de per sí ja un moviment renovador, i marca la diferencia del modernisme català amb l’Art Nouveau internacional. No deixa de ser curiós també que dintre del seu grup de col·laboradors i deixebles més pròxims, hi hagués tres reusencs i un tarragoní dels quals un dels reusencs Francesc d’Assís Berenguer i Mestres no va acabar mai la carrera i tot i així treballava d’arquitecte casi en exclusiva per Gaudí. (Josep Maria Jujol i Gibert nascut a Tarragona, Joan Rubió a Reus, Domènec Sugrañes i Gras a Reus, Francesc d’Assís Berenguer i Mestres a Reus).
La seva vocació de servei i el seu origen humil el vinculen en la seva primera etapa professional amb el socialisme utòpic i l’intent frustrat, per falta de subvenció, de la construcció de colònies obreres que permetessin una millora de les condicions de vida dels treballadors. Dures condicions de vida que ell mateix havia viscut en la Barcelona de finals del s. XIX. Gaudí sempre mostrà un idealisme pragmàtic lligat a la millora de les condicions materials (conjunció Saturn, Urà i Plutó a Taure i Casa 9) que posteriorment en les últimes etapes de la seva vida s’anirà transformant en una mística naturalista (Trígon Neptú-Sol, Neptú-Júpiter i Venus a Casa 12).
Gaudí treballà com a delineant per diversos arquitectes importants de Barcelona, mentre estudiava la carrera. Es viuen temps difícils en una Barcelona apretada dins les seves muralles. És una Barcelona plena de tallers d’artesans experimentats amb els que Gaudí pren contacte directe mentre forja el seu eclèctic saber. Ell mai a sigut un bon estudiant, com mostren els expedients acadèmics. En el que més destaca es en dibuix i en els treballs manuals, on molt aviat començarà a demostrar el seu talent. Durant el període d’estudiant treballa en obradors i tallers on aprèn a fer models, motllos i fins hi tot escultures de guix i fang, tot aquest coneixement l’aplicarà en les seves maquetes i projeccions tridimensionals que utilitzarà com a plànols de les seves obres arquitectòniques experimentals. En un obrador d’un tal Eudald Puntí, Gaudí aprèn l’ofici de fuster, forjador, terrisser i vidrier. Així poc a poc es va forjant la fama de manetes i ja mai li faltarà la feina en una Barcelona que no parava de créixer. Gràcies a la reputació guanyada començarà a ascendir socialment gracies al mecenatge de la acabalada burgesia barcelonina que pagarà les obres més conegudes i sonades del modernisme barceloní. Però Gaudí aviat acabarà trencant relacions amb la burgesia catalana, doncs a excepció del seu principal mecenes Eusebi Güell, no entenen ni aprecien la seva genialitat i estil innovador, aquesta burgesia compra els seus serveis per una qüestió de prestigi social i no per les seves qualitats artístiques, molts dels encàrrecs realitzats a Barcelona son vistos amb disgust pels propis clients per massa extravagants. Finalment un Gaudí incomprès deixarà d’acceptar encàrrecs de la burgesia i es dedicarà plenament a la seva obra magna, la Sagrada Família, una obra religiosa que des de el seu començament estarà finançada per aportacions voluntàries.
Especialment en els últims anys de la seva vida viu sol a una casa de la colònia Güell i es dedica plenament a la construcció de la Sagrada Família on, si cal, passa la nit en una habitació que te al mateix taller on treballa. Es diu que era un home molt religiós i que anava a missa cada dia, però això es quelcom que li ve de gran totalment bolcat en la construcció de la Sagrada Família. En tot cas de més jove no manifestava la seva religiositat anant a missa.
Més que religiositat Gaudí te una espurna mística i visionaria relacionada amb un Neptú a Peixos i a Casa 7, que aspecte al Sol i Júpiter en Trígon, molt a prop de formar un Gran Trígon ja que Sol i Júpiter estan a 10º de orbe. Aquest Neptú en oposició a Mart en l’ascendent aporta una intuïció important a la voluntat d’acció e iniciativa de Mart, però sobretot, aquest Trígon d’aigua entre Neptú a Peixos, Júpiter a Escorpí i Sol a Càncer dona un plus d’intuïció visionaria, ja que a més aquest Trígon d’Aigua es vincula a la Casa 12 a través del Sol, ja que la cúspide de la Casa 12 (en conjunció amb Venus) està al signe solar de Lleó.
Cal observar també com en la carta de Gaudí es compensada la falta de l’element Foc, element important perquè hi hagi passió i dedicació espiritual, cosa que en la carta de Gaudí hi ha mes aviat poca. Tenim a Venus com a únic planeta en signe de Foc en la cúspide de la Casa 12, aquesta posició torna a Venus en un element que aporta creativitat inspirada en la bellesa i la transcendència. Però que si tenim en compte els aspectes que aquest Venus rep, pren una importància rellevant. Especialment el sextil Venus – Lluna crea un vincle entre les qualitats de la Lluna a Balança (instint de cuidar l’equilibri de forces i la harmonia de les formes) amb la Casa 12, casa de la transcendència. Evidentment un Mart en l’ascendent juga un paper molt important en la compensació per manca de l’element Foc, però cal tenir en compte la especial rellevància d’aquest Venus com a únic planeta en signe de Foc per els nombrosos i significatius aspectes que rep, entre els quals si obrim una mica l’orbe tindríem dos semisextils de Venus a Casa 12, un amb Mart i un altre amb el Sol.
Com es pot veure reflectit en el seu treball, amb la madures es va obrint cada cop més a la mística, adquirint una religiositat molt propera a la Ordre Franciscana. En realitat es un home de camp, de família de menestrals i fidel als seus orígens. En la etapa adulta es mostra com un home laboriós, meticulós i auster que no busca protagonismes (ascendent Verge). De fet, quan comença a fer-se un nom hi arriba a haver qui l’acusa d’anticlerical, només pel fet de freqüentar el ara extint Cafè Pelai del principi de les Rambles, lloc habitual de trobada d’intel·lectuals i artistes de la ciutat, entre els que hi havia de tots colors, especialment catalanistes, doncs Gaudí és un home capaç de relacionar-se amb tots els estrats socials, és un home eclèctic i aparentment contradictori. Un home genial que va treballar molt dur per explotar la seva genialitat i deixar un llegat sense igual a la humanitat.
Gaudí mor al 73 anys, dos dies després de ser atropellat per un tramvia a la Gran Via entre els carrers Girona i Bailèn. Amb roba vella i esparracada el confonen amb un captaire, no porta documentació i no tenen forma d’identificar-lo. El traslladen al Hospital de la Santa Creu de Barcelona, on morirà dos dies després de l’accident. Únicament duia a sobre en una butxaca de la americana un grapat de panses i cacauets, a l’altre butxaca un exemplar rebregat dels Evangelis.
“La bellesa es la resplendor de la veritat i, com l’art és bellesa, sense veritat no hi ha art.”
Antoni Gaudí
Astrología Psicológica y Diseño Humano 