La malenconia o melangia és una gran fon de mals entesos en les relacions personals a causa de associar-la equívocament amb la depressió i la tristesa. Ha estat gràcies al Disseny Humà que he pogut descobrir l’autèntic sentit de la melangia i la seva íntima relació amb la individualitat i el procés creatiu. Jo mateix, com a ser profundament individual, he estat víctima d’aquest mal entès múltiples vegades. No es estrany per tant que com analista de Disseny Humà no deixi de trobar-me amb casos en que la melangia juga un paper protagonista. La melangia és un estat per gaudir de la creativitat individual, és l’estat en que l’expressió creativa desborda originalitat perquè toquem a fons els nostres sentiments. Molt lluny del estat d’angoixa, tristesa o depressió amb la que per error massa sovint se’l confon, la melangia és per gaudir de la nostra individualitat. 
És intensa en individus amb un gran potencial creatiu i transformador. No és més que la necessitat de recolliment, silenci i aïllament que la persona creativa necessita per rebre inspiració, és just en aquests moments en que s’obren les portes a la visita sempre ben vinguda de les musses. Però és clar, l’individu mai esta sol i sent la necessitat de donar explicacions, per complaure als companys que te al voltant, sobre el que fa o el que pensa. Quan tractem de donar explicacions sobre el nostre estat de melangia es generen mals entesos, doncs per començar la persona immersa en la melangia mai se sent a gust ni amb la explicació ni amb el fet d’haver de donar cap explicació en si mateix. I és aquí on la “caguem”, doncs la melangia és un sentir, un estat d’ànim del que no em de donar explicacions, és el que és i nomes necessita ser respectada i rebre el seu merescut espai de soledat, silenci i recolliment. Quan intentem donar explicacions raonades ens perdem en elucidacions falses.
Cal entendre que l’únic que necessita la persona es el recolliment i el silenci de la soledat. Realment es una necessitat per a moltes persones tenir els seu espai de recolliment, per a be de les seva relació amb els demes i el seu confort personal. Però massa sovint el silenci molesta, l’aïllament és mal vist i la transformació creativa és sospitosa. Pot ser per que aquesta societat no ha aprés encara a generar la confiança necessària per respectar el valor de la creativitat que tot individu aporta i ens manté fútilment ancorats en la desconfiada vigilància sospitosa. És tan senzill com respectar el silenci i la privacitat per una banda i per l’altra saber reconèixer quina és la necessitat del nostre estat d’ànim, per així proveir-lo del que calgui per que les muses hi estiguin de gust. Si fem de la melangia la felicitat d’estar trist, mai més el fet d’estar trist podrà ser algo avorrit.
La melangia està lligada a les persones que tenen una forta individualitat. No tots la vivim de la mateix manera ni amb la mateixa intensitat, però la senzilla recepta de respectar el silenci i la privacitat és una cura que a tots ens vindra be.
Astrología Psicológica y Diseño Humano 