Els centres de pressió en el Gràfic de Disseny Humà

En el gràfic del sistema de Disseny Humà tenim dos centres de pressió amb característiques molt diferents, tots dos situats als dos extrems superior e inferior del gràfic de tal manera que dona una forma de sandwich de pressió a tot el circuit energètic. La corona al extrem superior actua com la pressió per conceptualitzar i entendre des de la consciència mental. L’arrel des de l’extrem inferior, actua com a pressió i motor, injectant adrenalina al sistema per assegurar la supervivència. El centre de la corona només te tres portes, motiu pel qual la definició es fa més difícil, només hi ha aproximadament un 30% de la població amb definició als centres mentals, la majoria al no ser portadora de definició en aquests centres es abocada al condicionament que condueix el pensament cap a qüestions irrellevants i poc pràctiques per al individuo pensant. A diferencia de la pressió adrenalínica de l’arrel,els centres mentals no tenen connexió amb cap centre motor, el més semblant a un motor que rep el procés mental és la pressió per conceptualitzar i entendre, la inspiració que ve del centre de la corona. Ara, aquesta pressió es com la carícia de la brisa matinal d’un dia d’estiu comparada amb la pressió de l’arrel. A l’arrel tenim un centre de pressió que també actua com un motor, es l’adrenalina del cos que assegura la supervivència a través de l’acció, la pressió per mantenir-se viu i actiu. És un centre amb nou portes, lo qual facilita que al voltant del 70% de la població sigui portadora de definició i vagi injectant aquesta pressió per actuar a tot al seu voltant. Vist això es fàcil d’entendre per que la civilització humana pren l’aparença d’un formiguer hiperactiu.

El centre de la corona.

Representa la inspiració i esta relacionat amb la glàndula pineal. És un centre de pressió que estímula la funció de conceptualitzar, de fer-nos preguntes, de respondre als misteris i de donar sentit a les experiencies del pasat. D’aquí ens ve la consciència de que alguna cosa ens vincula a l’univers i d’aquí la pressió per cercar respostes metafísiques. La intuició i la pressió per cerca la veritat. És la inspiració espiritual i la nostra manera d’entrar en estats de consciència alterada. Aquí trobem inspiració per pensar i per meditar, la forma dels nostres somnis i la nostra imatgeria. Aquest centre nomes es pot definir a traves del centre ajna, quan hi ha definició hi és als dos centres mentals. Aquesta definició comporta una manera concreta i fixa de pensar. La pressió mental es canalitza sempre de la mateixa manera amb els recursos propis les mecàniques inherents a la definició. Quan es definit hi ha més enfoc i capacitat de treball en les tasques intel·lectuals, es pot sotmetre a pressió mental i gestionar-ho millor per no esgotar-se. Amb aquest centre definit es té una manera fixa i peculiar de filosofar, es té un estil propi de percebre el món que dificilment canvia. La inquietud mental es més pràctica i enfocada a les necessitats reals.

Si aquest centre no està definit, la ment és oberta a explorar les diverses maneres d’inspiració. Hi ha un alt condicionament a la influéncia d’altres, curiositat i apertura per tot tipus de coneixements i escoles de pensament, per això la inspiració aquí es dispersa, canviant i poc constant. Amb aquest centre sense definir s’està obert i a la influencia de la pressió conceptualitzadora que porten els altres, per això s’acumula un ampli ventall de registres que amb la madureç i l’experiencia pot aportar un ampli ventall de recursos. El centre de la corona sense definir pot anar acompanyat d’un centre ajna definit o no, depenent de quin sigui el cas, la manera de pensar serà molt diferent, més abocada al condicionament si hi ha abertura (no definició) o més fixa i concreta en cas de definició. Amb la presió mental sense definir, un es mou dintre d’un ventall més gran de registres, hi ha més dispersió, menys concreció i és més capaç per poder comparar i confrontar els diversos camins de la inspiració. Amb el centre sense definir la presió es pot convertir en estrès, la pressió es viu com una exigencia que ve de fora. La resistencia a la pressió mental i la capacitat de mantenir la inspiració enfocada es baixa. Les persones sense definició en el centres mentals son més amants de veure del pensament elaborat que del proces d’elaboració del pensament, per lo que aquestes persones buscaran la síntesis i la conclusió de la tasca conceptualitzadora, més que la dura tasca del proces conceptualitzador. La genialitat està oberta a tots dos tipus de pressió mental, la principal diferencia rau en la manera de gestionar-la.

El centre de l’arrel, la adrenalina.

Aquest centre de pressió també és un motor. El seu atribut biològic són les glàndules adrenals. És des d’on es manifesta l’estrès del cos i l’impuls vital de supervivència i adaptació. És la pressió de ser, d’evolucionar i adaptar-se al món. En aquest centre resideixen els nostres instints més primaris, la nostra connexió amb la terra, és l’estació de servei de la qual ens abastim del combustible necessari per posar en marxa el nostre vehicle, el cos. És el centre que abasteix de combustible els grans atletes, al mateix temps que injecta la pressió que ens impulsa a dominar les habilitats del cos, elasticitat, resistència, precisió en el moviment. També tenim la pressió per la lluita i la ambició que per tal de servir i de ser útils ens disposa a compartir i a corregir el que calgui, o no.

Amb aquest centre definit la persona te combustible per mantenir-se hores i hores actiu, sempre te algo per fer i mai te temps per avorrir-se. Es recuperen molt ràpid i necessiten dormir poc. Amb aquest centre definit la persona te funcionant les 24 hores del dia un motor que proporciona l’adrenalina, la marxa, l’empenta, la iniciativa, l’impuls de posar en marxa les coses i facilitat per a la reparació del descans quan cal. Aquestes persones fàcilment contagien aquesta pressió als altres, estimulant entusiasme o exasperació. Amb aquest centre definit la persona es resistent al estrès físic, té una manera fixa de vehicular-ho, sent que alguna cosa l’impulsa a moure’s i a posar-se en acció.

Amb aquest centre sense definir la persona està esperant que l’impuls vingui de fora, necessita que algú els digui: “¡anem!”. Es pot arribar a sentir molt estimulat per la pressió que ve de fora, però magnifica l’estrès i s’esgota molt ràpid. Per dominar l’estrès es tendeix a buscar solucions ràpides per treure’s la pressió de sobre o simplement a evitar o defugir les situacions que el provoquen. Es tendeix a exagerar la situació quan aquesta se sent estressant. Experimenta l’estrès com una cosa que li ve de fora i quan en el seu entorn hi ha molta pressió sent que el món li estressa i l’esgota.