Morfopsicologia

La Morfopsicologia és una ciència d’aplicació clínica que estudia de manera molt precisa, el caràcter i la personalitat, la manera de conèixer i comprendre, les aptituds i els talents de les persones per mitjà de l’observació del rostre i els elements que el componen.

La cara és la terminal de la nostra neurofisiologia cerebral que connecta directament el cervell amb el rostre. Com a conseqüència, en el rostre podem veure la conducta dels éssers humans amb una precisió inigualable. La Morfopsicologia part del postulat que existeix una estreta relació entre la forma de l’ésser humà i la seva vida interior: la forma revela al ésser interior. És doncs, una disciplina que permet comprendre les lleis que regeixen les relacions entre les formes i la vida psíquica.

Les formes de la cara són la materialització de dues forces, una congènita i una altre condicionada per la interacció amb l’entorn. Totes dues forces es fan visibles als nostres ulls quan aprenem a llegir les seves dinàmiques. Cada tret i cada part de la cara revesteixen un significat psicològic. Tots els elements de la cara són aparentment estàtics, però vius i dinàmics. Actuant com a transmissors de continguts psicològics ens descriuen els trets principals de la personalitat, les seves debilitats i els seus talents.

La Morfopsicologia és un mètode d’interpretació holístic. Qualsevol element aïllat presenta sempre un valor relatiu perquè ha d’estar lligat als altres integrants. L’ésser humà no es concep com un trencaclosques, com ho fan la majoria de les descripcions fisiognòmiques o els estudis superficials de l’individu. Aquesta disciplina permet comprendre l’ésser en tota la seva dinàmica complexitat, perquè la seva característica essencial resideix en les interaccions dels diferents moviments que li habiten. Per tant, no hem d’atribuir un valor precís a un element aïllat del caràcter, ja que cada element només té valor per la seva inserció en el conjunt.

La Morfopsicologia és una eina que ens permet orientar la persona cap als estudis i professions on desenvoluparà al màxim les seves capacitats i competències. Les competències de la Morfopsicologia es poden desenvolupar en diversos camps:

• La orientació professional.
• La mediació de conflictes.
• La detecció i orientació de problemes estructurals de la personalitat.
• Conflictes de relació pares-fills.
• Assessorament pre-conjugal, problemes i conflictes de parella.
• En l’avaluació, configuració i cohesió d’equips de treball i de competició esportiva.

En definitiva en la identificació del talent que cada un de nosaltres té i el seu lloc de competència més apropiat.

Origen històric

En tota època es van produir acostaments entre les formes i la psicologia. Els antics grecs coneixien ja les relacions existents entre lo visible i lo invisible. En aquella època, els tipus morfològics permetien als metges grecs establir un diagnòstic més complet.

Des de llavors, els estudis s’han precisat, passant per la Fesomia o la Caracterologia, fins arribar a la Morfopsicologia, sent aquesta una ciència completa que s’interessa per la vitalitat, la sensibilitat i la intel·ligència del subjecte.

Pitàgores practicava el diagnòstic del caràcter dels seus deixebles, observant la seva cara abans de acceptar-los. Existeixen referències de que Hipòcrates i Galè també la van estudiar. El primer tractat de fisiognomia se li atribueix a Aristòtil. Leonardo da Vinci també es va interessar en els seus estudis. Lavater, Darwin són altres il·lustres que es van interessar per l’estudi de les formes i la seva psicologia.

Molts altres autors van tractar de deduir lleis psicològiques a partir de l’observació de les formes de la cara o de tot el cos. Però cal reconèixer que no es fins a finals del segle passat amb el naixement de la Morfopsicologia de la mà del Dr. Louis Corman que no es va passar de l’anàlisi de l’observació estàtica que no permet copsar el moviment que és la base de la vida, a una visió dinàmica i a l’hora més holística de l’ésser humà. Aquesta característica es la marca diferencial de la Morfopsicologia respecte d’altres escoles d’anàlisi del rostre.

El pas cap a la Morfopsicologia

El metge lionès Claude Sigaud (1914), va formular una llei bàsica en relació a la dinàmica en que els organismes vius reaccionen amb dos moviments vitals elementals: La Llei de la Dilatació-Retracció. La qual hauria de ser la llei bàsica de la nova ciència Morfopsicològica.

Per Sigaud l’organisme és el reflex del medi i l’herència. Va observar que en un mitjà favorable la forma d’un òrgan o element es dilata, i que en un mitjà nociu d’adaptació difícil, es retreu. Més tard Louis Corman, metge psiquiatre, va establir que a aquest moviment del cos que va des de la dilatació a la retracció en funció dels canvis del medi ambient li correspon un moviment de l’ànima. Una força d’expansió que impulsa a créixer, a desenvolupar, i una força de conservació que impulsa tancar-se, a protegir. Així estableix unes lleis bàsiques per la Morfopsicologia que son un reflex de les lleis de la vida, amb aquestes lleis posa per davant el punt de vista biològic com a origen comú de la forma i la psicologia.

La primera llei deDilatació, representa un moviment de expansió com el moviment de la ameba en la búsqueda d’alimentació. Aquest moviment esta relacionat amb un caràcter extravertit, obert a la comunicació. La segona llei de Retracció, representa un moviment de recolliment com el moviment de l’ameba davant d’una amenaça, es un moviment de defensa.

Aquestes dues senzilles lleis, son la base d’un sistema que augmenta la seva complexitat conforme es van afegint elements. Els moviments de projecció i de contenció, les lleis de tonicitat i atonia, així com les diferents parts del rostre, les seves correspondències psicològiques i els seus atributs qualitatius o quantitatius, formen un sistema que més que una ciència es un art de la interpretació del rostre i els trets de la personalitat de la persona.